En el marco del trabajo de investigación que en Catalunya tienen que hacer todos los estudiantes de bachillerato, el tema del trabajo de Mireia Bordonaba gira en torno a la psicología de las lesiones. Esta chica entrena en el grupo de saltos de Can Dragó con Pedro, y pensó que, como fisioterapeuta y atleta, que he sufrido varias lesiones largas, podía aportar mi visión sobre el tema que está tratando. Aquí tenéis la entrevista completa en catalán. A mi me ha hecho ilusión jeje :).
T’has
lesionat alguna vegada? Creus que el fet de ser fisioterapeuta i ser
conscient del que anava passant al teu cos durant la recuperació
t’ha ajudat d’alguna manera?
Jo he
tingut dues lesions de recuperació llarga, vaig estar parat dos anys
en total. En una d’elles encara estava estudiant la carrera i
l’altre ja va ser sent fisioterapeuta. Aquesta segona lesió va ser
una fractura per estrès d’escafoides, és a dir, la fractura d’uns
ossos del peu per sobreentrenament. Per una banda diria que sí, ja
que tens més camins per on anar, saps quin repòs has de fer,
coneixes la lesió... però d’altre banda en el meu cas va ser una
lesió que mai havia tractat, no coneixia gaire els símptomes. Al
principi no sabia què era el que em passava, en aquest aspecte era
indiferent que fos fisio o no però si que és veritat que una vegada
vam anar al metge i ja teníem un diagnòstic clar llavors ja sí que
sabia que havia de fer, havia de reposar i descarregar el peu. En el
que sí que et pot ajudar és en autogestionar-te una mica, per
exemple quan llegeixes coses per internet segurament ho faràs amb
més bon criteri i tens molta més tranquil·litat, saps què
preguntar al metge, què pots fer i que no... vas sense aquesta por,
en aquest aspecte jo crec que és molt positiu formar part del
personal sanitari.
Creus
que hi ha algun patró en la forma que la gent afronta una lesió?
Jo
crec que sí que hi ha un patró perquè sempre quan et lesiones
doncs és inevitable no frustrar-te per tot allò que no podràs fer
a partir d’ara. No sé quines són exactament les fases però si
que diria que primer et deprimeixes i a mesura que veus que el
diagnòstic és correcte i la rehabilitació funciona doncs torna a
augmentar la motivació i finalment una fase de felicitat immensa una
vegada t’has recuperat que et fa valorar molt més cada entrenament
i tot el que fas. D’altre banda també cal dir que la forma
d’afrontar una lesió variarà en funció de la gravetat de la
lesió, del nivell i la motivació de l’esportista, del moment de
la temporada en que et lesionis... Però sí, si m’he de mullar jo
diria que si que hi ha un patró i unes fases que passen més o menys
igual per a tothom.
Fins
a quin grau creus que el suport de l’equip tècnic i mèdic i de
les persones properes pot influir en la recuperació?
Per
començar cal dir que una part molt important de la lesió és
social, ja que tant si és un esport individual com col·lectiu
l’esportista serà apartat del grup. Un altre tema molt important a
tenir en compte és el factor econòmic, no és el mateix tenir mútua
esportiva que la família hagi de fer-se càrrec de totes les
despeses. En el meu cas la família em va fer sempre costat van
portar-me a tots els llocs necessaris, van parlar amb qui feia falta,
van pagar el tractament... També és molt diferent si a la família
li agrada que facis aquest esport i que pateixis per ell que si no,
potser hi ha famílies que tenen pocs recursos econòmics i no poden
afrontar el tractament. Tot i que també has de ser tu qui s’esforci
per no separar-te del grup i seguir entrenant en la mesura del que es
pugui, una lesió és un obstacle important per a un esportista per
tant considero que és molt positiu que els companys estiguin al teu
costat, que l’entrenador parli amb tu i et doni facilitats, que la
família et doni suport... És molt important que vegis que la gent
del teu entorn està al teu costat.
Com
creus que afecta la ment humana en la recuperació d’una lesió?
S’ha
de ser fort per recuperar-se d’una lesió, si tu tens una baixa
autoestima et costarà molt més tornar a la teva condició òptima.
Posant el cas de l’atletisme, una lesió és un obstacle més, si
no ets capaç de superar-lo anímicament i a la primera de canvi
defalleixes i no ets capaç de tornar-te a aixecar ho deixaràs. Com
amb més ganes i més motivació afrontis la lesió més beneficiós
serà per tu i més ràpidament et recuperaràs. També hi ha altres
variables psicològiques a tenir en compte, per exemple: hi ha
contractes que estipulen un cert temps de lesió i això pot ser una
motivació més, si no et recuperes aviat potser no et renoven el
contracte, un altre factor també pot ser econòmic, si segueixes
lesionat rebràs una major indemnització. Tot això són punts que
influeixen en les ganes de recuperar-te o no.
Com
a atleta creus que hi ha o que fas alguna mena d’entrenament
psicològic per prevenir lesions?
Jo
crec que el més important és adquirir uns certs hàbits i ser
constant en allò que fas. Cada persona ha de ser conscient de les
seves limitacions i saber que si no fa segons quins exercicis pot
recaure d’una lesió o patir-ne una de nova. Com diu el meu
entrenador la millor manera de prevenir lesions és estar concentrat
en allò que fas i mantenir la concentració. I més que prevenció
psicològica el que has de fer és fer tot el possible per crear una
situació on el risc de lesió sigui el menor possible, que tot
estigui on ha de ser, estar concentrat... i si tot i així et
lesiones doncs el més important és no defallir i ser conscient de
que hi ha més coses a la vida a part de l’esport.
Com
a atleta creus que hi ha alguna diferència entre els esportistes
d’esports col·lectius i el d’esports individuals a l’hora
d’afrontar una lesió?
Crec
que pel que fa a l’estat anímic i a la soledat que sents no hi ha
massa diferències ja que per molt que competeixis sol sempre tens el
grup d’entrenament que està al teu costat. El que si que passa és
que influirà directa o indirectament en el teu rendiment. Un equip
pot continuar sense tu (això pot ser positiu o negatiu), en canvi en
un esport individual doncs ets tu sol qui perdrà la forma i baixarà
el seu rendiment. En un esport col·lectiu pots arribar a tenir més
pressió, potser et jugues que et renovin o no, també es molt
diferent en quin moment del contracte et lesionis, si encara et
queden dos anys en aquell equip doncs et prendràs la recuperació
amb més calma, si se’t està a punt d’acabar doncs tindràs més
pressió per això que dèiem de les renovacions. En canvi en un
esport individual tindràs la pressió que vulguis tenir ja que
depens tu del teu estat físic per aconseguir els teus objectius. Una
altre diferència molt important és com es viu una lesió en
l’esport professional i en l’esport amateur, l’aspecte econòmic
és un gran condicionant en la forma que afrontaràs una lesió, els
esports individuals són generalment minoritaris i funcionen a partir
de beques i patrocinadors privats per tant la lesió afectarà al
rendiment i aquest faci que et quedis sense la beca necessària per a
subsistir com a atleta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario